Paremiologia catalana comparada digital

D'esclafit i fonada

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

D'esclafit i fona

1 font, 2025.
Gent que no és de fiar (per bé que aquesta locució també es fa servir amb algun altre significat).
Compte amb eixos, que són d’esclafit i fona.
Gállego Marfà, Laura; Badia i Pujol, Jordi (2025): «Una llengua que pega un esclafit: expressions i dites de foc i pirotècnia - https://www.vilaweb.cat/noticies/una-llengua-pega-esclafit-expressions-dites-foc-pirotecnia/». Vilaweb.

Ser d'esclafit i fona

1 font, 1994.
Sinònim: Quina gent més blava!
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.2. Generalitats de setembre», p. 132. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Ser gent d'esclafit i fonada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 586», p. 777. Columna Edicions.

Ser gent d'esclafit y foná

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 258. Editorial Arte y Letras.