D'oïda

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

D'oïda

2 fonts, 2004.

Expressió usada per a indicar que algú canta, o toca un instrument, sense tenir la partitura al davant, només pel fet d'haver-la sentida una vegada o més.

Aquest guitarrista no sap nota; sona d'oïda / En Joan sempre canta d'oïda / És impressionant, en Marc sent una melodia i ja la pot tocar d'oïda al piano / Aquest és dels que aparca d'oïda, sempre dóna cops als altres cotxes.

Font: A-M / * / * / *

Sentir en boca seua aquesta variant de la forma estàndard 'arrel' em va fer prendre plena consciència del que representa aprendre una llengua per transmissió d'oïda, sense passar per cap aula d'aprenentatge per a adults.

Lloc: Terres de l'Ebre.

D'oidas

1 font, 1805.

M. adv.

Equivalent en llatí: Auditu.

M. adv.

Equivalent en castellà: De oidas.

D'oïdes

1 font, 2023.

Cal assenyalar que tot el coneixement que en Lluís pogués tenir sobre l'obra de Karl Marx era d0oïdes, els quatre conceptes que havia caçat al vol.

D'oïdes (cast.)

1 font, 1989.

Sinònim: De sentir-ho anomenar, de sentir-ne parlar, de nom, de fama, de sentir-ho dir.

Equivalent en castellà: De oidas.