Paremiologia catalana comparada digital

Déu de Déu!

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1867.

Déu de Déu!

3 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
La paraula «Déu» forma part d'una partida de frases merament exclamatives que serveixen per a expressar diversos afectes i sentiments: admiració, alegria, dolor, impaciència, resignació, etc.
És ben mort; és mort com tots els morts; Déu de Déu de Déu!, Massó Croq. 164.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. I». Editorial Moll.
Fórmula d'exclamació que indica alegria, admiració, dolor, etc.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 57. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Dèu de Dèu!

1 font, 1867.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.