Crec que és oportuna la publicació d'aquest magnífic Ramell de parèmies que ens donà a conèixer, l'any 1891, el savi escorcollador mallorquí Gabriel Llabrés, amb unes notes de gran vàlua. De primer foren publicades al Boletín de la Sociedad Arqueològica Luliana, de Palma de Mallorca, transcrites després a «La Veu de Catalunya», any 1891, p. 545. Motius que foren fets per lo noble En Pere de Aragó, pare que fou del Rei En Joan i del Rei En Martí.
Font: Motius del Rei En Pere.
La «passera» rodona, de fusta o pedra, biga o còdol, en un gual de riu o riera, és molt perillosa, per manca de fermesa, i la seva comparança amb la dona de Girona hi marca una característica de versatilitat en les filles de la ciutat immortal, a totes llums injustificada. Per no dir que la parèmia és falsa, diré més aviat que és mal entesa. La dona, en general, ha estat sempre acusada per l'home de poca fermesa en la seva conducta, de tal manera, que aquest mal, si és un mal, no és peculiar de Girona.
Així diu el segon «motiu», i no «panera», errada no deguda, sens dubte, a l'original del «Diccionari» d'Aguiló, sinó a la transcripció estampada.
Font: Motius del Rei En Pere.