Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 539», p. 582. Columna Edicions.
Déu et mati!
6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1968.
Déu te mati!
2 fonts, 1968.
Expressió que es diu, quan hi ha molta franquesa, a la persona que esternuda.
Lloc: Cat. or., Cat. occ.
Déu et mati i els diables et plorin
1 font, 2021.
Fórmula de salutació, que s'usa especialment que un altre esternuda.
Déu et mati!
1 font, 2007.
Sinònim: Mal viatge se l'endugui! (o se l'emporti!).
Déu te mate
1 font, 2014.
Quan una persona esternudava, antigament (perquè es creia que era el dimoni el que eixia del cos).
Quan una persona estornuava, díem antiguament: Déu te mate (perquè se creia que era el dimoni el que eixia del cos).
Lloc: Santa Pola.
Déu te mate!
1 font, 2003.
Es diu humorísticament a qui estornuda, el qual, al seu torn, respon: "i a tu no t'oblide!"
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).