Paremiologia catalana comparada digital

Déu n'afarti qui en té ganes

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Déu n'afarti qui en té ganes

2 fonts, 1926.
Ho diuen parlant d'una cosa dolenta o molestosa.
Lloc: Balears, Empordà.
Lloc: Mallorca.

Déu n'afarti a qui en té ganes

1 font, 2008.
Desig de que Déu doni al necessitat allò que més falta li faci.

Déu n'afarti a qui en tingui ganes

1 font, 2000.
Refús de quelcom.
Lloc: Empordà.

Déu n'assaciï qui en té ganes!

1 font, 1926.
Es diu referint-se a una cosa que plau a alguns i que es considera més aviat un mal que un bé.