Paremiologia catalana comparada digital

Déu te guard de paret fesa e de hom de Manresa; de passera rodona e de dona de Girona; de sucarrat d'Urgel e de bufó de Leyda; de Manda de Ualàs (Pallars) e de sard de Cerdenya; de güelfo e gibellis fals a mestre e bon gussanyador de Rosselló; ...

18 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1928.

Déu te guard de paret fesa e de hom de Manresa; de passera rodona e de dona de Girona; de sucarrat d'Urgel e de bufó de Leyda; de Manda de Ualàs (Pallars) e de sard de Cerdenya; de güelfo e gibellis fals a mestre e bon gussanyador de Rosselló; ...

2 fonts, 1951.
Dita tòpica que Pérez Bayer va copiar d'un manuscrit de la bibl. de El Escorial feta per Pere III. I Acaba: de falsari de Malorques e de juheus de Barchinona;
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 98. Editorial Selecta-Catalonia.
Dita tòpica atribuïda al rei Pere III, segons manuscrit trobat a la biblioteca de l'Escorial per.... I Acaba: de falsari de Malorques e de juheus de Barchinona;
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics», p. 1206. Editorial Selecta-Catalonia.

D'encautats de Xàtiva, d'empeguntats d'Alzira i de sobrelleials de Morvedre

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 93», p. 70. Columna Edicions.

Déu et guard d'hom de Manresa / i de dona de Girona, / de socarrat d'Urgell / i de bufó de Lleida, / de falsari de Mallorca / i de jueus de Barcelona, / de trinxagats de Tortosa / i de llèpols d'Amposta, / d'altrecuidats de València / i d'encauats...

1 font, 1995.
I acaba: ... d'Aragó, / de l'usurer de Mjorella / i dels encauats de Xàtiva, / dels empeguntats d'Alzira / i dels sobre-lleials de Murvedra.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres pobles», p. 23. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Deu te guard de pared fesa / e de hom de Manresa

1 font, 1928.
«L'hom de Manresa» a què es refereix la referta, al meu entendre, no és pas al ciutadà de la Llum, sinó, en general, tot home gandul, mandrós, de qui sol dir-se pels companys de feina que «ja es de mandresa», de ganduleria; i com que l'antiga «Minorisa» el poble l'anomena «Mand-resa» és molt natural que els manresans s'hagin quedat amb aquest motiu i, si molt convé —no gosaria afirmar-ho—, el Rei poeta el posa amb intenció malèvola contra els naturals de Manresa.
Font: Motius del Rei En Pere.
Farnés, Sebastià (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Motius del rei en Pere d'Aragó», p. 336. José J. de Olañeta, Editor.
Aquest és un enfilall de dues parèmies: apareixen tan clares, que no freturen de glossa. Oi? «Pared fesa» vol dir «pared esquerdada», que amenaça esfondrar-se. «L'hom de Manresa» mereix la mateixa confinaça que una «pared esquerdada». És ben clar? Potser sí, però no és veritat, i al meu entendre el més rellevant mèrit d'una parèmia és que siga vera. I quan un refrany ha passat algunes centúries amb l'aprovació del poble, si la veritat no hi ressalta, no serà pas perquè la sita sigui falsa... (segueix).
Font: Motius del Rei En Pere.
Farnés, Sebastià (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Motius del rei en Pere d'Aragó», p. 336. José J. de Olañeta, Editor.
Crec que és oportuna la publicació d'aquest magnífic Ramell de parèmies que ens donà a conèixer, l'any 1891, el savi escorcollador mallorquí Gabriel Llabrés, amb unes notes de gran vàlua. De primer foren publicades al Boletín de la Sociedad Arqueològica Luliana, de Palma de Mallorca, transcrites després a «La Veu de Catalunya», any 1891, p. 545. Motius que foren fets per lo noble En Pere de Aragó, pare que fou del Rei En Joan i del Rei En Martí | Fes, fesa: esquedat, esquerdada.
Font: Motius del Rei En Pere.
Farnés, Sebastià (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Motius del rei en Pere d'Aragó», p. 336. José J. de Olañeta, Editor.

Deu te guard de paret fesa / E de hom de Manresa

1 font, 2020.
Sembla que ja la recollí el mateix rei Pere III. De: Amades.
Puig, Jaume (2020): Pel pou de la gallina «El parlar de Manresa - https://www.elpou.cat/noticia/3740/parlar-manresa». Web.

Déu te guard de paret fesa / e de hom de Manresa, / ... / d'ultracuidats de València, / de cuncagats d'Aragó, / e d'usurers de Morella, / e encauats de Xàtiva, / d'empeguntats d'Alzira / i de sobrelleals de Murvedre

1 font, 1992.
Aquest malnom ha de ser molt antic, puix que ja l'esmenta un text del segle XIV, «Els motius del Rei En Pere, el Cerimoniós». Hem fet esment d'aquest preciós text a CL, I, 26; CL, II, 62.
Font: Els motius del Rei En Pere, el Cerimoniós.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. V. La Ribera Mitjana. Tòpics de la Ribera Mitjana», p. 99. Fundació Caixa Castelló.

Déu te guard de paret fesa / e de hom de Manresa, / e de passera rodona / e de dona de Girona..., / de trincagats de Tortosa / e de llépol d'Amposta, / de oltracuidats de València, / de cuncagats d'Aragó / e d'usurer de Morella / e encauats de Xàtiva, ...

1 font, 1992.
I acaba: d'empeguntats d'Alzira / e de sobrelleals de Murvedra. | Apareixen esmentatsen una relació de motius dels habitants dels seus dominis que féu el rei En Pere el Cerimoniós, en què figuren molts elements folklòrics, preciós text trescentista transcrit per Pérez Bayer i publicat per Gabriel Llabrés (BSAL, IV, 144). De: Pere el Cerimoniós.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. I. Morella i la Tinença de Benifassà. Els Ports de Morella. Tòpics dels Ports», p. 82. Fundació Caixa Castelló.

Déu te guard de paret fesa / e de hom de Manresa; / De passera rodona / e de dona de Girona; / De soquerrat de Urgell / e de bufó de Lleida

1 font, 1996.
Font: Motius del rei en Pere, breu text de dites tòpiques rimades de la fi del segle XIV (Farnés, 1934:336:338).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 277. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Deu te guard de paret fesa / e de hom de Manresa; / de passera rodona / e de dona de Girona; / de sucarrat d'Urgel / e de bufó de Leyda; / de Manda de Palàs / e de sard de Cerdenya; / de güelfo e gibellis fals e mestre / e bon guassanyador de Rosseló; /

1 font, 1935.
I acaba: de farsari de Malorques / e de juheu de Barchinona; / de trinchagats de Tortosa / e de lepol de Amposta; / de outrecuydats de Valencia / de cunchagats d'Aragó; / e de usurer de Morella / e encauats de Xativa; / de empeguntats de Alzira / e de sobre-leals de Murvedra. / Deu te guard de catiues de Perpinyà / e de servents de Gerona, / de dones de Barchinona / e senyores de Valencia / e companyones de Xativa.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Pròleg», p. 9. Edicions El Mèdol.

Deu te guard de paret fesa / e de hom de Manresa; / de passera rodona / e de dona de Girona; / de sucarrat d'Urgel / e de bufó de Leyda; / de Manda de Palàs / e de sard de Cerdenya; / de güelfo e gibellis fals e mestre / e bon guassanyador de Rosseló...

1 font, 1935.
L'arqueòleg valencià Pérez Bayer copià d'un manuscrit de la biblioteca de l'Escorial una relació de motius aplicats als habitants de diferents poblacions catalanes, feta pel rei Perre III. L'arqueòleg mallorquí Gabriel Llebrés, que va publicar-la, la creu original del rei i resultat de l'experiència adquirida durant el seu llarg i accidentat reganat i com una mena d'ensenyament als seus fills Alfons i Martí, a l'objecte que aprenguin com han de tractar llurs súbdits.
És possible que algun dels qualificatius sigui original del gran rei, però d'altres tenen arrel popular i encara avui són vius.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Pròleg», p. 9. Edicions El Mèdol.

Déu te guard de paret fesa / e de hom de Manresa/ ... / d'ultracuidats de València, / de cuncagats d'Aragó, / e d'usurers de Morella, / e d'encauats de Xàtiva, / d'empeguntats d'Alzira / e de sobrelleals de Murvedre, / de catives de Perpinyà / ...

1 font, 1992.
I acaba: e de servents de Gerona, / [de] dones de Barchinona / e companyones de Xàtiva. | Els «encauats» de Xàtiva són els castellans infants de la Cerda, don Alfonso i don Fernando, néts del rei Alfons el Savi, que estigueren empresonats en el castell de Xàtiva durant el segle XIV. Les «companyones» sembla que són dones amistançades, concubines. Ja s'ha parlat dels «sobrelleials» de Morvedre (CL, I, 26), dels «ultracuitats» de València (CL, II, 61) i dels «empeguntats» d'Alzira (CI, V, 27).
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. IX. Xàtiva i la Costera. Tòpics de Xàtiva i la Costera», p. 171. Fundació Caixa Castelló.

Déu te guard de paret fesa i d'hom de Manresa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 533», p. 580. Columna Edicions.

Déu te guard de paret fesa i d'home de mandresa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La peresa», p. 61. Pagès Editors.

Déu te guard... / de cuncagats d'Aragó / e d'usurer de Morella / e encauats de Xàtiva / d'empeguntats d'Alzira / e de sobrelleals de Murvedre

1 font, 1992.
Segurament fa referència al capteniment dels morvedrins durant la Guerra dels dos Peres. L'any 1362, el rei pere el Cruel de Castella conquerí Morvedre, però el rei Pere el Cerimoniós d'Aragó signà la pau amb ell el 1363; tanmateix la pau es trencà i Pere el Cerimoniós, que hagué de conquerir Morvedre el 1365, cregué que els morvedrins havien afavorit els desginis del monarca castellà i en represàlia privà Morvedre de capitalitat municipal i li donà l'estatut jurídic de simple «carrer de València».
Font: ATP, I.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. I. Baix Palància. Tòpics de Baix Palància», p. 33. Fundació Caixa Castelló.

Déu te guard... / de outrecuydats de València, / de cunchagats de Aragó...

1 font, 1992.
Vet-ne ací el fragment amb l'ortografia sense modernitzar.
Font: ATP, I.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. II. L'Horta de València. Subsector del Nord del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Nord del Türia», p. 72. Fundació Caixa Castelló.