Paremiologia catalana comparada digital

Dang-dang

3 recurrències. Primera citació: 2002.
Onomatopeies, de sonoritat expressiva.
Garolera, Narcís (2006): Ausa, 2006, vol. 22, núm. 158, p. 633-9 «Una edició crítica de les “Jovenívoles” de Verdaguer», p. 638. Revista Ausa.
Sinònim: V. Ning-nang.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. D», p. 68. Eumo Editorial.
Interj. Onomat.: Dang, ning-nang.
[…] a punt d'anar a l'església / que ja dang-dang los cridava / que si trigaven un xic / se quedaven a les capces (Jacint Verdaguer, «Lo tafetà», «Jovenívoles (1863-65)», 1924).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «D», p. 84. Edicions 62.