De

Preposicions pròpies.

Equivalent en castellà: De.

Sinònim: Desde.

Equivalent en castellà: Desde.

Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.

Equivalent en italià: A.

Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.

Equivalent en francès: Avec.

Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.

Equivalent en italià: Con.

Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.

Equivalent en castellà: De.

Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.

Equivalent en llatí: Ex.

Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.

Equivalent en francès: À.

Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.

Equivalent en italià: Da.

Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.

Equivalent en castellà: De.

Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.

Equivalent en francès: De.

Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.

Equivalent en italià: Di.

Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.

Equivalent en llatí: Fran.

Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.

Equivalent en llatí: A.

Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.

Equivalent en llatí: Ab.

Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.

Equivalent en italià: Da.

Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.

Equivalent en castellà: De.

Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.

Equivalent en francès: Dès.

Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.

Equivalent en castellà: De.

Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.

Equivalent en francès: De.

Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.

Equivalent en italià: Per.

Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.

Equivalent en francès: Pour.

Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.

Equivalent en llatí: Propter.

Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.

Equivalent en castellà: De.

Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.

Equivalent en francès: De.

Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.

Equivalent en italià: Di.

Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.

Equivalent en llatí: Fran.

Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.

Equivalent en francès: À.

Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.

Equivalent en italià: Da.

Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.

Equivalent en castellà: De.

Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.

Equivalent en francès: De.

Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.

Equivalent en llatí: Ex.

Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.

Equivalent en italià: Da.

Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.

Equivalent en castellà: De.

Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.

Equivalent en francès: De.

Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.

Equivalent en italià: Di.

Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.

Equivalent en llatí: Fran.

Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.

Equivalent en castellà: De.

Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.

Equivalent en francès: De.

Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.

Equivalent en italià: Di.

Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.

Equivalent en llatí: Fran.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en francès: À cause de cela.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en francès: D'òu.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en castellà: De.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en llatí: Ex.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en llatí: Hinc.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en italià: Laonde.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en francès: Pour cela.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en italià: Quinci.

Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.

Equivalent en italià: Quindi.

Se usa á vegadas regind noms substantius, ab algun adjectiu davant; cuand aquest servex de epíteto al substantiu y servex pera donar mès forsa á la expressió; com lo bonatxot del avi, la traidòra de la criada.

Equivalent en castellà: De.