Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
De
116 recurrències. Primera citació: 1839.
Preposicions pròpies.
Equivalent en castellà: De.
Sinònim: Desde.
Equivalent en castellà: Desde.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda (segueix a l'original).
Llit de ferro. | Salsa de tomàquet. | Una casa de quatre pisos. | Un vol d'orenetes.
Equivalent en alemany: (composició) aus.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la procedència, l'origen (segueix a l'original).
Vi d'Alella. | Vent de xaloc. | Els naturals d'Alemanya.
Equivalent en alemany: (possessió) von (gen.).
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions circumstancials que denoten l'allunyament, la separació (segueix a l'original).
La ploma li escapà de les mans. | L'han expulsat del partit.
Equivalent en alemany: (procedència) von, aus.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten l'assumpte, el tema.
Un tractat de geografia. | Una lliçó d'història.
Equivalent en alemany: (tema) über.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda (segueix a l'original).
Llit de ferro. | Salsa de tomàquet. | Una casa de quatre pisos. | Un vol d'orenetes.
Equivalent en anglès: (composició) of, from, -en.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda (segueix a l'original).
Llit de ferro. | Salsa de tomàquet. | Una casa de quatre pisos. | Un vol d'orenetes.
Equivalent en anglès: (contingut) of.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la procedència, l'origen (segueix a l'original).
Vi d'Alella. | Vent de xaloc. | Els naturals d'Alemanya.
Equivalent en anglès: (possessió) of, 's.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions circumstancials que denoten l'allunyament, la separació (segueix a l'original).
La ploma li escapà de les mans. | L'han expulsat del partit.
Equivalent en anglès: (procedència) from.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten l'assumpte, el tema.
Un tractat de geografia. | Una lliçó d'història.
Equivalent en anglès: (tema) on, about.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten l'assumpte, el tema.
Un tractat de geografia. | Una lliçó d'història.
Equivalent en castellà: (assumpte, tema) de.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions circumstancials que denoten la causa, el motiu.
Plorava de vergonya. | De tanta por que té, no hi vol anar.
Equivalent en castellà: (causa, motiu) de.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la procedència, l'origen (segueix a l'original).
Vi d'Alella. | Vent de xaloc. | Els naturals d'Alemanya.
Equivalent en castellà: (possessió, autor) de.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda (segueix a l'original).
Llit de ferro. | Salsa de tomàquet. | Una casa de quatre pisos. | Un vol d'orenetes.
Equivalent en castellà: (qualitat, matèria, contingut) de.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions circumstancials que denoten l'allunyament, la separació (segueix a l'original).
La ploma li escapà de les mans. | L'han expulsat del partit.
Equivalent en castellà: (separació, procedència) de.
Equivalent en castellà: [agent de passiva] por.
Equivalent en castellà: [introductor de l'infinitiu subjecte o CD] [no se traduce].
Equivalent en castellà: [seguit d'un adjectiu] de tan, de… que está.
Equivalent en francès: (destinació, finalitat) à.
Equivalent en francès: (durada, espai de temps) Lorsque…, alors que…
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda (segueix a l'original).
Llit de ferro. | Salsa de tomàquet. | Una casa de quatre pisos. | Un vol d'orenetes.
Equivalent en francès: (matèria) En, de.
Prep. [o «d'» davant vocal o «h»]. Expressa relacions de complement del nom que denoten la matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda (segueix a l'original).
Llit de ferro. | Salsa de tomàquet. | Una casa de quatre pisos. | Un vol d'orenetes.
Equivalent en francès: (qualitat, condició) à.
Equivalent en francès: [seguit d'un adjectiu] tellement…
Equivalent en francès: De.
S'usa com conjuncció comparativa, v. g. Vos parlo de amich.
Equivalent en castellà: Como.
Prep. de genitiu, quant dependeix del nom substantiu. En llatí no té correspondéncia; v. g. la lley de Dèu: Lex Dei.
Equivalent en castellà: De.
També's posa en lloch de «ab», majorment denotant lo fí de alguna acció, com: picar de peus, de intent.
Equivalent en castellà: De.
Col·locada entre un adjectiu y sòn substantiu dòna mòlta energia á la expressió, com: no dorm lo traydor de Judas.
Equivalent en castellà: De.
Lo mateix que en lo espay, com: de dos anys á aquesta part.
Equivalent en castellà: De.
Denota lo contingut en alguna cosa, com: botella de vi.
Equivalent en castellà: De.
Nota de il·lació, com: de aquí se segueix.
Equivalent en castellà: De.
Denota la matéria de que's fá ó consta alguna cosa, com: cullera de plata.
Equivalent en castellà: De.
Regeix també l'infinitiu en sentit de gerundi llatí, com: desprès de sopar es hora de dormir.
Equivalent en castellà: De.
Denota l'assumpto de que's tracta.
Equivalent en castellà: De.
Prep. de acusatiu quant dependeix de altra preposició, com: fora de la ciutat, desprès de tot.
Equivalent en castellà: De.
També equival á «per» en las oracions de passiva, com: fou enviat de part del ajuntament.
Equivalent en castellà: De.
Serveix pera determinar lo temps, com de dia, de nit.
Equivalent en castellà: De.
Prep. de ablatiu, quant dependeix de verb.
Equivalent en castellà: De.
Indicant la causa equival á «per», com: los noys s'alegran de la mort del porch.
Equivalent en castellà: De.
Acompanyada de la preposició «en» indica la distribució del temps, com: de dos en dos horas.
Equivalent en castellà: De, cada.
També se sól posar en lloch de «en», com: fou ferit de la cama.
Equivalent en castellà: De, en.
Així mateix és «per», denotant l'exercici actual de alguna dignitat ó empleo, com: N. está de gobernador en Tarragona.
Equivalent en castellà: De, por.
Expressant distáncia de temps ño de lloch es «desde», com de ahí á vuy, de cap á peus.
Equivalent en castellà: Desde.
Acompanyada de la preposició «á» lo mateix que «entre», com: vindreu de sis á set.
Equivalent en castellà: Entre, de.
Se posa en lloch de «pera», com la ploma de escríurer.
Equivalent en castellà: Para.
Prep. de genitiu, quant dependeix del nom substantiu. En llatí no té correspondéncia; v. g. la lley de Dèu: Lex Dei.
Prep. de ablatiu, quant dependeix de verb.
Equivalent en llatí: A, ab, e, ex, de.
També equival á «per» en las oracions de passiva, com: fou enviat de part del ajuntament.
Equivalent en llatí: A, ab, per.
Expressant distáncia de temps ño de lloch es «desde», com de ahí á vuy, de cap á peus.
Equivalent en llatí: A, e, ex.
Se posa en lloch de «pera», com la ploma de escríurer.
Equivalent en llatí: Ad.
Indicant la causa equival á «per», com: los noys s'alegran de la mort del porch.
Equivalent en llatí: De ex, prae, ob, propter.
Denota lo contingut en alguna cosa, com: botella de vi.
Equivalent en llatí: De, ex.
Denota l'assumpto de que's tracta.
Equivalent en llatí: De, super.
També's posa en lloch de «ab», majorment denotant lo fí de alguna acció, com: picar de peus, de intent.
Equivalent en llatí: Ex.
Denota la matéria de que's fá ó consta alguna cosa, com: cullera de plata.
Equivalent en llatí: Ex.
Prep. de acusatiu quant dependeix de altra preposició, com: fora de la ciutat, desprès de tot.
Equivalent en llatí: Extra, citra, post.
Nota de il·lació, com: de aquí se segueix.
Equivalent en llatí: Hinc, inde, ex.
També se sól posar en lloch de «en», com: fou ferit de la cama.
Equivalent en llatí: In.
Acompanyada de la preposició «en» indica la distribució del temps, com: de dos en dos horas.
Equivalent en llatí: In.
Així mateix és «per», denotant l'exercici actual de alguna dignitat ó empleo, com: N. está de gobernador en Tarragona.
Equivalent en llatí: In.
Acompanyada de la preposició «á» lo mateix que «entre», com: vindreu de sis á set.
Equivalent en llatí: Inter.
Lo mateix que en lo espay, com: de dos anys á aquesta part.
Equivalent en llatí: Intra, post.
Serveix pera determinar lo temps, com de dia, de nit.
Equivalent en llatí: Sub.
S'usa com conjuncció comparativa, v. g. Vos parlo de amich.
Equivalent en llatí: Ut, tamquam.
Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.
Equivalent en castellà: De.
Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.
Equivalent en castellà: De.
Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.
Equivalent en castellà: De.
Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.
Equivalent en castellà: De.
Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.
Equivalent en castellà: De.
Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.
Equivalent en castellà: De.
Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.
Equivalent en castellà: De.
Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.
Equivalent en castellà: De.
Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.
Equivalent en francès: À.
Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.
Equivalent en francès: À.
Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.
Equivalent en francès: Avec.
Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.
Equivalent en francès: De.
Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.
Equivalent en francès: De.
Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.
Equivalent en francès: De.
Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.
Equivalent en francès: De.
Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.
Equivalent en francès: De.
Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.
Equivalent en francès: De.
Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.
Equivalent en francès: Dès.
Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.
Equivalent en francès: Pour.
Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.
Equivalent en italià: A.
Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.
Equivalent en italià: Con.
Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.
Equivalent en italià: Da.
Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.
Equivalent en italià: Da.
Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.
Equivalent en italià: Da.
Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.
Equivalent en italià: Da.
Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.
Equivalent en italià: Di.
Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.
Equivalent en italià: Di.
Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.
Equivalent en italià: Di.
Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.
Equivalent en italià: Di.
Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.
Equivalent en italià: Per.
Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.
Equivalent en llatí: A.
Lo matèx que dèsde; y axí diem: De Barcelona á Llèida.
Equivalent en llatí: Ab.
Ab; com de intènt ho fèu; ço es, ab intènt.
Equivalent en llatí: Ex.
Prep. que servex pera demostrar la materia de que está fèta alguna cosa; com un vestid de seda.
Equivalent en llatí: Ex.
Algunas vegadas se usa pera regir infinitius; com ja es hora de dinar.
Equivalent en llatí: Fran.
Prep. que servex pera denotar alguns casos del nom, com genitiu y ablatiu; v. g. la llèy de Dèu.
Equivalent en llatí: Fran.
Prep. que demostra lo que está contingud en alguna cosa; com un vas de aigua.
Equivalent en llatí: Fran.
Servex també pera determinar lo tèmps; com de dit, de dia.
Equivalent en llatí: Fran.
Prep. Per; com de pòr no pod respóndrer; ço es, per pòr.
Equivalent en llatí: Propter.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en castellà: De.
Se usa á vegadas regind noms substantius, ab algun adjectiu davant; cuand aquest servex de epíteto al substantiu y servex pera donar mès forsa á la expressió; com lo bonatxot del avi, la traidòra de la criada.
Equivalent en castellà: De.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en francès: À cause de cela.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en francès: D'òu.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en francès: Pour cela.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en italià: Laonde.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en italià: Quinci.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en italià: Quindi.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en llatí: Ex.
Algunas vegadas es nota de il·lació; com de aquí se seguex.
Equivalent en llatí: Hinc.