Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1216. Editorial Selecta-Catalonia.
De Ponts, n'era Pilat
13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.
De Ponts, n'era Pilat
6 fonts, 1935.
Joc de mots evident. Tot i això, temps era temps, a Ponts encara ensenyaven el revolt del Segre on havia mort Pilat en tornar de Palestina.
Joc de paraules.
Joan Amades ho va explicar així: Es creu que el pretor romà de la Palestina durant la Passió era nat a la vila lleidatana de Ponts. No creiem, però, que la tradició pugui tenir altra base que la semblança del nom de font de personatge Ponç amb el de la població de Ponts... Diu la veu popular que un cop desposseït del seu càrrec i exiliat de Palestina pel seu malfat, tot avergonyit, es retirà al seu poble natal... (amb més detalls a l'original).
Lloc: Segre Mitjà.
Font: R 227, p29.
De Ponts n'era Pilat
2 fonts, 1997.
Lloc: Bellvís.
De Pons / n'era Pilats
1 font, 1956.
De Ponts era Pilat
1 font, 2012.
De Ponts, era Pilat
1 font, 1992.
De Ponts, n'era, Pilats
1 font, 1937.
Es creu que el pretor romà de la Palestina durant la Passió, era nat a la vila lleidatana de Ponts. No creiem que la tradició pugui tenir altra base que la semblança del nom de font de! personatge Ponç, amb el del de la població, Ponts. En la formació de prejudicis i creences populars es produeixen de vegades circumstàncies molt estranyes i especials.
Lloc: Ponts (Noguera).
De Ponts, n'era, Pilats (cont. 1)
1 font, 1937.
Diu la veu popular que un cop desposseït del seu càrrec i exiliat de Palestina pel seu malfat, tot avergonyit, es retirà al seu poble natal, on no pogué suportar el pes de la seva culpa, per la qual circumstància es tirà a un doll que forma el riu Segre en un revolt immediat a Ponts, que el poble encara assenyala. on morí ofegat. Degut a aquesta tradició hom té als naturals de Ponts per gent malvada.
Lloc: Ponts (Noguera).