De can Fanga

Quan els carrers no estaven asfaltats la ciutat es convertia en un fangar cada cop que plovia. La revista satírica «L'Esquella de la Torratxa» se'n va fer ressò i va popularitzar la denominació «Can Fanga». De: L'Esquella de la Torratxa.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Més complicat és donar les claus sobre un quart motiu, aquell al qual dedico aquesta comunicació. Em refereixo a l'expressió «Can Fanga» aplicada a la ciutat de Barcelona i, per extensió —«Són de Can Fanga»—, als barcelonins en general. Nascuda, segons sembla, a terres gironines, en els darrers temps haaconseguit una notable difusió gràcies a un programa de televisió i s'haescampat a tot Catalunya.

Quan els burgesos de Girona o Figueres venien a ciutat, feien servir el poc afectuós "me'n vaig a Can Fanga". Durant la construcció de l'Eixample, per poc que plogués, els carrers es convertien en un toll de fang. I dir 'Can Fanga' va quallar tant que els gironins s'ho van apropiar.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Es sabut que a les eufemísticament anomenades «comarques de Girona» és un terme d'ús comú, que es fa servir per referir-se a la ciutat de Barcelona. La novetat de l'article de Josep M. Cadena és que descobreix que l'expressió Can Fanga és un invent barceloní. Segons sembla, durant la construcció de l'Eixample, per poc que plogués, els carrers es convertien en fangars.

Desp. Barcelona.

Desp. Barcelona.

Barcelona, usat irònicament o de vegades despectivament (els barcelonins són anomenats «els de can Fanga» o «fanguers»).

De Barcelona. Sembla que és un invent barceloní, no pas de fora. Es diu que durant la construcció de l'Eixample, quan plovia, els carrers es convertien en fangars.

Renom amb què coneixen als barcelonins la gent de comarques.

Durant la construcció de l'Eixample, quan plovia una mica els carrers es convertien en un toll de fang. I així va néixer aquest sobrenom de Barcelona.

Ser de Barcelona.

Lloc: (Especialment ho diuen a Girona).

Termes fossilitzats. Als carrers ja no hi ha fang.

Desp. Barceloní.

Malnom despectiu que s'aplica als barcelonins i barcelonines. A finals del segle xix i principis del xx, la majoria de solars de Barcelona eren buits o en procés de construcció, i els carrers eren plens a vessar de sorra i sauló, ja que encara no es posaven llombardes. Quan plovia, baixaven les rieres i tot s'emplenava de fang. La gent que venia de fora a veure la ciutat se n'emportava aquesta imatge.

Ser de Barcelona, per als de comarques.

El sinònim és la versió camaca de la dita més pagesa.

Sinònim: Baixar d'Arbeca.