Paremiologia catalana comparada digital

De cap d'anca

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Asseure's de cap d'anca

3 fonts, 1926.
Asseure's amb molt poc contacte amb el seient.
Font: Ferrer Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Anca Loc. b)». Editorial Moll.
Tenir molt poc contacte amb el seient. No sentir-se còmode amb la situació que viu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 327. Editorial Moll.
Asseure's amb molt poc contacte amb el seient.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Anca», p. 112. Editorial Moll.