Paremiologia catalana comparada digital

De color d'Isabela

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Ésser de color d'Isabela

2 fonts, 1951.
Color esgrogueït, mancat de la puresa pròpia del blanc, perduda per l'acció dels anys i, més encara, per manca de condícia i netedat. Sembla que es pot referir a la reina espanyola Isabel la Catòlica o a l'arxiduquessa d'Àustria Isabel.
Ésser d'un color blanc esgrogueït per l'acció del temps o per falta de netedat.

Esser de color d'Isabela

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.

Ser de color d'Isabela

1 font, 2024.
Sembla que fa referència a la reina Isabel I de Castella, anomenada la Catòlica, de qui es diu que havia promès no canviar-se de camisa fins que el regne musulmà de Granada, governat per Muhàmmad XII, de la dinastia Nassarita, més conegut com a Boabdil, no caigués en mans cristianes.
Sinònim: De color de gos com fuig.
Lloc: El Masnou.
També s'atribueix la mateixa actitud a l'arxiduquessa Isabel Clara Eugènia d'Àustria, filla de Felip II i de la seva tercera esposa Isabel de Valois, segons opinió d'alguns historiadors. Quan la noia tenia vint-i-tres anys, el seu pare va reclamar el regne de França per la seva filla adduint raons de parentiu per part de la seva dona, però l'intent no prosperà, en part per intrigues polítiques i també perquè a França hi havia establerta la llei sàlica, per la qual no podia regnar una dona.
Sinònim: De color de gos com fuig.
Lloc: El Masnou.
Font: 250.