En valencià rebé un nom digne de rei, 'anfós', ictiònim que va perdent-se per la denominació castellana 'mero'
Equivalent en castellà: De la mar el mero y de la tierra el cordero.
Lloc: Santa Pola.
De la mar, el mero; i de Santa Pola, el caldero
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1970.
De la mar, el mero; i de Santa Pola, el caldero
1 font, 2019.
Del mar el mero, / de la terra el carnero
1 font, 1970.
Lloc: Llofriu.
Del mar el nero, de la terra el carnero
1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.