En valencià rebé un nom digne de rei, 'anfós', ictiònim que va perdent-se per la denominació castellana 'mero'
Equivalent en castellà: De la mar el mero y de la tierra el cordero.
Lloc: Santa Pola.
De la mar, el mero; i de Santa Pola, el caldero
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.
De la mar, el mero; i de Santa Pola, el caldero
1 font, 2019.
Del mar el mero, / de la terra el carnero
1 font, 1970.
Lloc: Llofriu.
Del mar el nero, de la terra el carnero
1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
Del mar, el nero; de la terra, el carnero
1 font, 1926.
Significa que el nero és el millor peix i el moltó és el més saborós dels animals de terra.
Lloc: Llofriu.