Paremiologia catalana comparada digital

De matuta

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

De matuta

3 fonts, 1985.
Cosa que es vol fer passar fraudulentament. Engany, adulteració. D'amagat, clandestinament.
Equivalent en castellà: Matute.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. M. Matuta», p. 64. Autoedició.
Sinònim: V. D'estranquis.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Estranquis», p. 101. Editorial Pòrtic.
D'estraperlo, de procedència il·legal.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Que és un «matutero»? A l'Ebre ho tenen clar. I la Míriam Martín, també». Catalunya Ràdio.

Anar de matuta

2 fonts, 2002.
Anar amagat o de contraban.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 15. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 458. Ajuntament d'Amposta.