Paremiologia catalana comparada digital

De punta de rama

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 2011.

Ser de punta de rama

2 fonts, 2011.
Lloc: Vilallonga.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. I. Importància, valor. Qualitat. Bona qualitat», p. 322. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Cap (o punta) de rama: En s. p. es diu de la fruita extremal, que sol tenir una qualitat inferior. Ser de poc valor.
Sinònim: Ser de cap de rama.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 144. Eixam Edicions.

És de punta de rama

1 font, 2011.
En s. p. es diu de la fruita extremal, que sol tenir una qualitat inferior.
Sinònim: És de cap de rama.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.4. Arbres, fruits, hortalisses i altres conreus», p. 36. Eixam Edicions.

Ser fruita de «punta rama»

1 font, 2012.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 39. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.