Paremiologia catalana comparada digital

Deixar-se albardar

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1986.

Deixar-se albardar

2 fonts, 1997.
Engany: deixar-se enganyar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Enganys», p. 93. Edicions 62.
Albardar: Posar l'albarda sobre la bèstia. Enganyar a algú aprofitant-se de la credulitat, o de la bona fe, o del poc coneixement de la víctima.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 124. Eixam Edicions.

Haver-se deixat albardar

1 font, 1986.
No hi havia ningú, però sí el que buscava: la pell de l'ós era penjada a la paret. Sortí de la casa tot enrabiat per haver-se deixat albardar tan mansament.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. La pell de l'ós», p. 148. Edicions del Mall.