Originalment, aquesta expressió, que acompanya el verb 'parlar', s'emprava quan el papa parlava sobre temes de fe i, segons la doctrina catòlica, dotat de la infal·libilitat, dogma proclamat en el primer concili Vaticà, celebrat l'any 1870. Posteriorment, ha esdevingut una expressió habitual que s'utilitza quan es vol significar que algú parla amb un to pompós, com a posseïdor de la veritat.
Equivalent en llatí: Ex cathedra.