Paremiologia catalana comparada digital

Desbocar-se

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

[D]esbocar-se

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 7. Roba i vestir. A. Roba en general. Vestir. Vestir. Desabrigat -ada», p. 551. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Desbocarse

1 font, 1803.
Met. dir cègament á altre paraulas injuriosas; dir mal d'algú.
Equivalent en castellà: Desbocarse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Desbocarse», p. 229.
Met. dir cègament á altre paraulas injuriosas; dir mal d'algú.
Equivalent en llatí: Imprudenter, effraenate linguam solvere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Desbocarse», p. 229.