Adv. D'una manera descortesa.
Curial lo mirà… e dix: Caualler, molt parlau descortesament, Curial, ii, 18.
Equivalent en castellà: Descortésmente.
Descortesament
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.
Descortesament
3 fonts, 1803.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Descortesmente.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Inurbane.
Amb descortesia, amb males maneres, sense urbanitat.
Descortesamènt
1 font, 1839.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en castellà: Descortesmente.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en francès: Incivilement.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en italià: Scortesemente.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en llatí: Inurbane.