Paremiologia catalana comparada digital

Descortesament

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Descortesament

2 fonts, 1803.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Descortesmente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Descortesament», p. 232.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Inurbane.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Descortesament», p. 232.
Amb descortesia, amb males maneres, sense urbanitat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Descortesament», p. 75. Edicions Polígrafa.

Descortesamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descortesamènt», p. 666. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en castellà: Descortesmente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descortesamènt», p. 666. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en francès: Incivilement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descortesamènt», p. 666. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en llatí: Inurbane.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descortesamènt», p. 666. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Sènse Cortesía ó urbanitat.
Equivalent en italià: Scortesemente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descortesamènt», p. 666. Impremta de Josep Torner.