V. pron. No fer (alguna cosa) per efecte de no recordar-se'n. | Oblidar (alguna cosa) no pensar a agafar-la.
Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. | M'he descuidat les claus.
Equivalent en alemany: Vergessen (tr.); liegen lassen (tr.).
Descuidar-se
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Descuidar-se
1 font, 1997.
V. pron. No fer (alguna cosa) per efecte de no recordar-se'n. | Oblidar (alguna cosa) no pensar a agafar-la.
Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. | M'he descuidat les claus.
Equivalent en anglès: To forget (tr.).
V. pron. No fer (alguna cosa) per efecte de no recordar-se'n. | Oblidar (alguna cosa) no pensar a agafar-la.
Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. | M'he descuidat les claus.
Equivalent en castellà: Olvidarse (u olvidar tr.).
V. pron. No fer (alguna cosa) per efecte de no recordar-se'n. | Oblidar (alguna cosa) no pensar a agafar-la.
Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. | M'he descuidat les claus.
Equivalent en francès: Oublier (tr.).
Descuidarse
1 font, 1839.
Met. Fèr alguna cosa de que se seguex vergònya é ignominia.
Equivalent en castellà: Descuidarse.
Met. Fèr alguna cosa de que se seguex vergònya é ignominia.
Equivalent en francès: Manquer.
Met. Fèr alguna cosa de que se seguex vergònya é ignominia.
Equivalent en italià: Fallire.
Met. Fèr alguna cosa de que se seguex vergònya é ignominia.
Equivalent en italià: Mancare.
Met. Fèr alguna cosa de que se seguex vergònya é ignominia.
Equivalent en llatí: Piaculum aut quid viro probo indiguum admittere.