Paremiologia catalana comparada digital

Desdejunar-se

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Desdejunar-se

2 fonts, 1997.
Lloc: Balones.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 4. Alimentació A. Menjar. Menjar. Les menjades. Menjades del dia», p. 438. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
V. pron. Prendre el desdejuni.
Equivalent en alemany: Frühstücken.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Desdejunar-se», p. 329. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Prendre el desdejuni.
Equivalent en anglès: To have breakfast.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Desdejunar-se», p. 329. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Prendre el desdejuni.
Equivalent en castellà: Desayunar (intr.) (o desayunarse).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Desdejunar-se», p. 329. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Prendre el desdejuni.
Equivalent en francès: Déjeuner (intr.), prendre le petit-déjeuner.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Desdejunar-se», p. 329. Enciclopèdia Catalana.

Desdejunar-se d'alguna cosa

1 font, 2011.
Assabentar-se d'alguna cosa que ja era més o menys pública.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 124. Eixam Edicions.