Adv. i prep., forma aglutinada de «de sus». Damunt.
Per temor que'l colp no fos tan gran… lexà's caure del cauall… e gità's dessús l'escut, Jaume I, Cròn. 26.
Equivalent en castellà: Encima.
Dessús
11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
Dessús
6 fonts, 1864.
Adv. i prep., forma aglutinada de «de sus». Més amunt, anteriorment (en les converses i escrits).
Sia convertida en les almoynes dessús declarades, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 70) | Axí dels dessús nomenats li pervengueren, Pere IV, Cròn. 28.
Equivalent en castellà: Arriba.
Advèrbis locals.
Sinònim: Damunt.
Etimologia: comp. de «de» i l’ant. «sus» ‘amunt, damunt’, del ll. vg. «sūsum», reducció del ll. cl. «sūrsum» ‘cap amunt’. adverbi i preposició dialectal antigament. Damunt.
Font: GDLC.
Damunt, sobre; el sostre, la part de dalt.
Prep. ant. Desobre.
Adv. ll. ant. Dalt.
Dessós
1 font, 1926.
Adv. De sobre; damunt.
Quan un arbre és pel sòl, totes les picasses li cauen dessós (refr. rossellonès, ap. Begues Prov. 25).
Equivalent en castellà: Encima.
Dessus
1 font, 1839.
Prep. ant. Dessòbre.
Adv. ll. ant. Dalt.