Paremiologia catalana comparada digital

Dessús

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Dessús

4 fonts, 1907.
Adv. i prep., forma aglutinada de «de sus». Damunt.
Per temor que'l colp no fos tan gran… lexà's caure del cauall… e gità's dessús l'escut, Jaume I, Cròn. 26.
Equivalent en castellà: Encima.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dessús 1». Editorial Moll.
Adv. i prep., forma aglutinada de «de sus». Més amunt, anteriorment (en les converses i escrits).
Sia convertida en les almoynes dessús declarades, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 70) | Axí dels dessús nomenats li pervengueren, Pere IV, Cròn. 28.
Equivalent en castellà: Arriba.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dessús 2». Editorial Moll.
Advèrbis locals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.
Adv.
Sinònim: Damunt.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 79. Editorial Diàfora.
Damunt, sobre; el sostre, la part de dalt.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dessús», p. 126. Edicions Polígrafa.

Dessós

1 font, 1926.
Adv. De sobre; damunt.
Quan un arbre és pel sòl, totes les picasses li cauen dessós (refr. rossellonès, ap. Begues Prov. 25).
Equivalent en castellà: Encima.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dessós». Editorial Moll.

Dessus

1 font, 1839.
Prep. ant. Dessòbre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dessus», p. 700. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. ant. Dalt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dessus», p. 700. Impremta de Josep Torner.