50 maneres de fotre el crit al cel en català.
Diantre!
23 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1839.
Diantre!
6 fonts, 1968.
Eufemismos por «diablo».
Equivalent en castellà: Diantre, demontre.
Sinònim: Bufa!
Eufemisme per a indicar el dimoni. Es fa aquesta exclamació quan un té algun contratemps, una sorpresa.
Lloc: Cat., Val.
Sinònim: Dimoni!, renoi!, com hi ha món!
Eufemisme per «diable».
Diantre
4 fonts, 1839.
M. eufemisme, per «diable».
En es poble se mogué una saragata de trenta mil diantres, Ignor. 51 | Ja serà el dimoni aquest anyell!… El diantre és per anar sempre per dins ses mates, Alcover Rond. ii, 282.
25 maneres de no dir «joder».
M. fam. Diable.
Sinònim: Dianxe.
Equivalent en castellà: Dianche.
M. fam. Diable.
Sinònim: Dianxe.
Equivalent en llatí: Diabolus, i.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en castellà: Dianche.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en castellà: Diantre.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en francès: Diable.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en francès: Diantre.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en italià: Diavolo.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en llatí: Diabolus.
Diantre de…!
2 fonts, 1997.
Expressió de contrarietat.
Diantre de nanos, ja m'han trencat un altre vidre!
Expressa contrarietat.
Diantre d'home!
Dianxe
2 fonts, 1839.
M. eufemisme, per «diable».
Y com dianxa teniu tan de pit y tan de braó?, Alcover Rond. i, 54 | El dianxe són ets atlots, Ignor. 11.
Sinònim: Dianxo.
S. m. fam. Diantre.
Diantres!
1 font, 1997.
Coixí, sense valor semàntic, per reforçar preguntes i exclamacions.
Què diantres vols, ara?
Dianye
1 font, 1926.
M. eufemisme, per «diable».
Tothom creia veure sa dianye de somereta blanca, Camps Folkl. Men. ii, 112 | La Eufràcia, que així es dia el dianyo de la Gica, Rond. de R. Val. 25.
Sinònim: Dianyo.
Diatxo
1 font, 1926.
M., eufemisme, per diable (usat sobre tot en exclamacions com «Què diatxo!», «Diatxos!»).