50 maneres de fotre el crit al cel en català.
Diantre!
21 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1839.
Diantre!
6 fonts, 1968.
Eufemismos por «diablo».
Equivalent en castellà: Diantre, demontre.
Sinònim: Bufa!
Eufemisme per a indicar el dimoni. Es fa aquesta exclamació quan un té algun contratemps, una sorpresa.
Lloc: Cat., Val.
Sinònim: Dimoni!, renoi!, com hi ha món!
Eufemisme per «diable».
Diantre
3 fonts, 1839.
M. eufemisme, per «diable».
En es poble se mogué una saragata de trenta mil diantres, Ignor. 51 | Ja serà el dimoni aquest anyell!… El diantre és per anar sempre per dins ses mates, Alcover Rond. ii, 282.
25 maneres de no dir «joder».
S. m. fam. Diable.
Equivalent en castellà: Dianche.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en castellà: Diantre.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en francès: Diable.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en francès: Diantre.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en italià: Diavolo.
S. m. fam. Diable.
Equivalent en llatí: Diabolus.
Diantre de…!
2 fonts, 1997.
Expressió de contrarietat.
Diantre de nanos, ja m'han trencat un altre vidre!
Expressa contrarietat.
Diantre d'home!
Dianxe
2 fonts, 1839.
M. eufemisme, per «diable».
Y com dianxa teniu tan de pit y tan de braó?, Alcover Rond. i, 54 | El dianxe són ets atlots, Ignor. 11.
Sinònim: Dianxo.
S. m. fam. Diantre.
Diantres!
1 font, 1997.
Coixí, sense valor semàntic, per reforçar preguntes i exclamacions.
Què diantres vols, ara?
Dianye
1 font, 1926.
M. eufemisme, per «diable».
Tothom creia veure sa dianye de somereta blanca, Camps Folkl. Men. ii, 112 | La Eufràcia, que així es dia el dianyo de la Gica, Rond. de R. Val. 25.
Sinònim: Dianyo.
Diatxo
1 font, 1926.
M., eufemisme, per diable (usat sobre tot en exclamacions com «Què diatxo!», «Diatxos!»).