Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Figa», p. 124. Edicions Polígrafa.
Digues, digues, que menjaràs figues
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1968.
Digues, digues, / que menjaràs figues
1 font, 1968.
Lloc: Llofriu.
Digues, digues, i menjaràs figues
1 font, 1984.
Irònicament, per un que ralla molt.
Lloc: Menorca.
Digues, digues, pa de figues!
1 font, 2003.
Ho diuen per indicar a algú que pot dir el que vulga... que no se l'escolta.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).