Paremiologia catalana comparada digital

Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 952. Editorial Selecta-Catalonia.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «DILLUNS», p. 81. Graó Editorial.
El dilluns els sabaters feien festa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Dilluns», p. 64. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Dilluns de sabater

2 fonts, 1968.
Que no s'ha de treballar.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Castellote, Glòria (1983): Revista Exágono, 370 «Frases fetes: Les dites populars a Vila-real», p. 33. Revista Exágono.
Dia de feina esguerrat per qualsevol circumstància, i també dia en què es fan treballs de repàs enllestint feines començades (Andorra); l'endemà d'una festa (Artà, Son Servera).
Lloc: Guissona.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dilluns de sabater», p. 167. Edicions Polígrafa.