Paremiologia catalana comparada digital

Dimoni cucarell

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Nom de certa classe de dimonis de la qual la gent no té idea clara, però que no es confon ni amb el dimoni gros ni amb els dimonis boiets.
Qui li arregla la menjua? Es dimonis cucarells? es dimonis boiets?, Alcover Rond. vii, 231 | El dimoni cucarell | va néixer en temps de magranes; | sa mare tenia ganes | de tocar-li es clotell (cançó pop. Mall.).
Sinònim: Dimoni serenell.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cucarell, -ella 1». Editorial Moll.
El dimoni cucarell / va neíxer en temps de magranes; / sa mare tenia ganes / de tirar-lo en es bordell (Llucmajor), o de tocar-li es clotell (Manacor, Palma).
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Cult. pop». Editorial Moll.
Un dels dimonis importants de l'infern, segons la mitologia popular.
Sinònim: Dimoni bufarell | Dimoni serenell.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dimoni c)». Editorial Moll.