Paremiologia catalana comparada digital

Diners fets i llenya asclada no es donen a ningú

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1985.

Diners fets i llenya «asclà», no li'ls deixes ni al teu germà

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Diners fets i llenya asclà (asclada) no li en deixes ni al teu germá

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «D», p. 19. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Diners fets i llenya asclà, no li'n dones a ningú

1 font, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas; doncs és massa la gent que a a per totes.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar... I les mans», p. 84. Autoedició.

Diners fets i llenya asclà[da], no li'n deixes ni al teu germà

1 font, 1994.
Perquè t'exposes a perdre el deute i a guanyar-te un enemic.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.2 Refrans de l'hivern», p. 22. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Diners fets i llenya asclada no es donen a ningú

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El manteniment, la riquesa i la pobresa», p. 89. Xàbiga.