Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1167. Editorial Selecta-Catalonia.
Diners i pecats, tothom els porta amagats
El refrany sembla no dirigir-se a ningú en particular, ni tan sols referint-s'hi amb el mot «qui», només es deixa anar com una simple frase sentenciosa.