Paremiologia catalana comparada digital

Ding

So d'origen onomatopeic que assimila la fressa del metall de les monedes.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Ding», p. 232. Brau Edicions.
Soroll de campaneta o d'esquella, cristall, etc.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Ding», p. 176. Edicions Polígrafa.
Onomatopeies expressives del so de les campanes.
Sinònim: Fing-dang | Dingo-dango | Ding-dong.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Ding», p. 397. Llibres de l'Index, S.A..