So d'origen onomatopeic que assimila la fressa del metall de les monedes.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Ding!
4 recurrències. Primera citació: 1968.
Ding
4 fonts, 1968.
Soroll de campaneta o d'esquella, cristall, etc.
Onomatopeies expressives del so de les campanes.
Sinònim: Fing-dang | Dingo-dango | Ding-dong.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomat.: Dring, ning. També onomatopeia del so del piano.
Rere el cristall, / ding! / s'hi amaga el bronze, / dong! (Miquel Desclot, «Cançó d'endevinar», «Cançons de la lluna al barret», 1978).