Paremiologia catalana comparada digital

Ding!

8 recurrències. Primera citació: 1968.

Ding

5 fonts, 1968.
So d'origen onomatopeic que assimila la fressa del metall de les monedes.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Ding», p. 232. Brau Edicions.
Soroll de campaneta o d'esquella, cristall, etc.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Ding», p. 176. Edicions Polígrafa.
Onomatopeies expressives del so de les campanes.
Sinònim: Fing-dang | Dingo-dango | Ding-dong.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Ding», p. 397. Llibres de l'Index, S.A.
Onomatopeia del so que fan algunes tecles del piano.
Ressonaven les notes d'un piano: dinnng!, dinnng!, ding!
Equivalent en anglès: Plink.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. D», p. 68. Eumo Editorial, accepció 1.
Onomatopeia del so que fan algunes tecles del piano.
Ressonaven les notes d'un piano: dinnng!, dinnng!, ding!
Equivalent en castellà: Tilín | Tintín.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. D», p. 68. Eumo Editorial, accepció 1.
Onomatopeia del so que fan algunes tecles del piano.
Ressonaven les notes d'un piano: dinnng!, dinnng!, ding!
Equivalent en francès: Bim | Dim | Ding | Dzim | Pim.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. D», p. 68. Eumo Editorial, accepció 1.
Sinònim: V. Dring | Ning.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. D», p. 68. Eumo Editorial, accepció 2.
Interj. Onomat.: Dring, ning. També onomatopeia del so del piano.
Rere el cristall, / ding! / s'hi amaga el bronze, / dong! (Miquel Desclot, «Cançó d'endevinar», «Cançons de la lluna al barret», 1978).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «D», p. 84. Edicions 62.