Interj. Onomat.: Ning-nang. També onomatopeia del so que fan alguns timbres.
[Un home toca un timbre:] Ding-dang (Lluís Bosch; Ricard Monrós, «Els contrabandistes del port», a «Cavall Fort», 769-770, 1994).
Ding-dang
1 recurrència. Primera citació: 2002.