Paremiologia catalana comparada digital

Dissolutament

4 recurrències. Primera citació: 1803.
Adv. D'una manera dissoluta; sense fre, sense reprimir-se.
Aximatex no parle cridant ni ria dissolutament, Eximenis Dones, 14 vo (ap. Aguiló Dicc.) | Missa a troços e disolutament, Sermons SVF, ii, 217.
Equivalent en castellà: Disolutamente | Desordenadamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dissolutament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Disolutamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dissolutament», p. 269.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Dissolute.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dissolutament», p. 269.
Corrompudament, amb corrupció, dissolució; amb depravació dels costums.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dissolutament», p. 190. Edicions Polígrafa.