Paremiologia catalana comparada digital

Dit anular

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Dit anular

2 fonts, 1968.
El dit quart; és costum de portar-hi l'anell, les noies promeses i les dones casades.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit anular», p. 193. Edicions Polígrafa.
Loc. nom. [LC] MD]. Dit de la mà més pròxim al dit petit.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «dit ». Institut d'Estudis Catalans.

Dit annular

1 font, 1864.
Lo quart de la ma, anomenat així perque s'hi portavan los anells.
Equivalent en castellà: Dedo anular, ó médico.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dit», p. 580. Hermanos Espasa, Editores.
Lo quart de la ma, anomenat així perque s'hi portavan los anells.
Equivalent en llatí: Digitus annularis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dit», p. 580. Hermanos Espasa, Editores.