El dit del mig.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit del cor», p. 193. Edicions Polígrafa.
Dit del cor
2 recurrències. Primera citació: 1968.
El dit del mig.
Loc. nom. [LC] MD]. Dit central i més llarg de la mà, situat entre l'índex i l'anular.
Sinònim: Dit del mig.