Paremiologia catalana comparada digital

Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca

23 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1912.

El que no sap, amb sa mare es gita

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 249. Web.

Qui no en sap més, amb sa mare s'acotxa i no peca

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

Com no té res més amb la seva mare es gita

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 176. Autoedició.

El que no sap més amb sa mare es gita i no peca

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no sap més, en sa mare es gita i no peca

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 20. Anubar Ediciones.

El que no sap, en sa mare es gita

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 132. Edicions Víctor.

El qui no sap més, es gita amb sa mare

1 font, 1989.
En contades ocasions apareixen altres membres familiars.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 14. Autoedició.

Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1015», p. 849. Columna Edicions.

Qui no en té d'altra, en sa mare es gita

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 135. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui no sab mes, en sa mare es gita i no peca

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no sab més, en sa mare es gita y no peca

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 240. Editorial Arte y Letras.

Qui no sap més amb sa mare es gita

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Ignorància i ximpleria», p. 132. Edicions Tres i Quatre.

Qui no sap més, amb sa mare es gita

1 font, 2014.
Tot seguit relacione —ordenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VI) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34474/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-vi». Diari la Veu.

Qui no sap més, amb sa mare es gita i no fa pecat

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Ignorant», p. 191. Eixam Edicions.

Qui no sap més, amb sa mare es gita, i no peca

1 font, 1989.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 289. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no sap, es gita amb son pare i no peca

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.

Qui no té atre amb sa mare se gite i no fa pecat

1 font, 1995.
Font: FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 51. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui no te atre en sa mare's gita y no fa pecat

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 236, p. 2 «Refrané comarcá», p. 2. Diario Libertad.

Qui no te atre, en sa mare's gita i no peca

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui no té llit, es gita amb sa mare i no peca

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 158. Editorial l'Esquer.

Qui no-n sap més, ab sa mare gita-s i no peca

1 font, 1915.
Lloc: Val.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 30. Impremta Catalònia.