Paremiologia catalana comparada digital

Dit xic

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Dit xic

2 fonts, 1803.
Sinònim: Dit manovèll.
Equivalent en castellà: Dedo auricular.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
Sinònim: Dit manovèll.
Equivalent en castellà: Meñique.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
Sinònim: Dit manovèll.
Equivalent en llatí: Digitus auricularis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
El dit menor de la mà i del peu.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit xic», p. 193. Edicions Polígrafa.

Dit xic, petit ó manovell

1 font, 1864.
L'últim y mès petit de la ma.
Equivalent en castellà: Dedo meñique ó auricular.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dit», p. 580. Hermanos Espasa, Editores.
L'últim y mès petit de la ma.
Equivalent en llatí: Digitus auricularis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dit», p. 580. Hermanos Espasa, Editores.

Dit xicotet

1 font, 1968.
El dit xic.
Lloc: València (Horta).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit xicotet», p. 193. Edicions Polígrafa.