Paremiologia catalana comparada digital

Dits, dits, que vent no en falta!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1999.

Dits, dits, que vent no en falta!

2 fonts, 1999.
Es diu al·ludint a un qui vol fer una cosa sense saber-ne, malgrat tenir a la seva disposició els elements necessaris.
Sinònim: Dits, dits!, va dir l'organista.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dit», p. 50. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Habilitat. Refranys», p. 115. Hora Nova.

Dits, dits, que vent no en falta

1 font, 2008.
L'instrument a què es refereix pot ser la flauta o les xeremies o també un orgue. Bufar és bo de fer; treure el so encertat ja són figues d'altre sostre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 329. Editorial Moll.