Paremiologia catalana comparada digital

Dona morta, casa desfeta

12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Dona morta, casa desfeta

8 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1091. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1098. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1202. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Introducció. Refranyer sobre les dones per a consulta dels homes, amb un apèndix de refranys de dones per a dones», p. XI. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Vària», p. 58. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 278. Edicions 62.

Mare morta, casa desfeta

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 20. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

Mare morte, casa desfeta

1 font, 2004.
Les mares són el personatge femení més ben tractat pel refranyer; «sacralitzades» o admirades, desperten amor i respecte. Elles són el veritable amor de la vida dels homes, més que no pas les esposes, amants o companyes de vida, que moltes vegades, en la comparació sempre sortiran perdent.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Mares, madrastres i filles: Els vincles primordials de sang», p. 41. Consell Insular de Menorca.