Paremiologia catalana comparada digital

Donar fa de bon prendre

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1884.

A donar, fa de bon prendre

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Donar Refr. o')». Editorial Moll.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Donar», p. 222. Edicions Polígrafa.

A donar fa de bon prendre

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «D 1895», p. 9. Columna Edicions.

A donar, fa de bon péndrer

1 font, 1884.
Sinònim: A caball regalat, no li mires lo dentat.
Equivalent en castellà: A quien dan, no escoge.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 624. Librerías París-Valencia.

Ço que fa de bon prendre fa de bon tornar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3061», p. 408. Columna Edicions.

Donar fa de bon penre

1 font, 2017.
Si et donen no pots escollir, així són les coses.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 224. Salvat, S.A. de Ediciones.

Donar fa de bon prendre

1 font, 2011.
L'infinitiu «prendre» es pronuncia 'penre' en parlar cerdà. Si et donen no pots escollir, així són les coses.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 537. Edicions Salòria.