Paremiologia catalana comparada digital

Dones, coets i campanes no tenen amo

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Dones, coets i campanes no tenen amo

4 fonts, 1985.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. D», p. 166. Edicions Tívoli.
En definitiva, el control exercit sobre l'ús del llenguatge i el potencial semàntic i expressiu de la llengua forma part del control dels sectors socials dominants en general i el grup masculí en particular. És part de la dinàmica de manteniment de la desigualtat social, ètnica, d'edat i de gènere dins del camp de la cultura popular, de la producció simbòlica i de la comunicació (segueix a l'original).
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Estratègies d'adaptació i ús del llenguatge per les dones», p. 35. Consell Insular de Menorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Campana». Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «D», p. 20. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Dones, coets i campanes, no tenen amo

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Els instruments musicals en el refraner. Campanes i campanars», p. 49. Llorens Llibres.

Dones, cuets i campanes, no tenen amo

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 2. Home i dona. a. Dona. Dona. Dona en general», p. 382. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.