15 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
3 fonts, 1926.
Interj. que imita l'aresta o iniciació de tos, i s'usa principalment per a cridar l'atenció de qualcú dissimuladament.
Gimo agafa y diu: egém… Cento, que ou egém…, retrucá mofant-se y fent-ne befa: No hia que fer egém, que ya té amo este Belem, Rond. de R. Val. 67.
Equivalent en castellà: Ejem.
Expressió que es fa servir per cridar l'atenció d'algú dissimuladament, per fer-lo adonar d'alguna cosa, per mostrar desaprovació o bé per indicar que es dubta o es desconfia del que s'ha dit. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i la segona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Ehem…, sempre et poses el jersei al revés?
Equivalent en anglès: Ahen | Hem | Hum | Hm.
Expressió que es fa servir per cridar l'atenció d'algú dissimuladament, per fer-lo adonar d'alguna cosa, per mostrar desaprovació o bé per indicar que es dubta o es desconfia del que s'ha dit. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i la segona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Ehem…, sempre et poses el jersei al revés?
Equivalent en castellà: Ejem | Ejem, ejem | Jem.
Expressió que es fa servir per cridar l'atenció d'algú dissimuladament, per fer-lo adonar d'alguna cosa, per mostrar desaprovació o bé per indicar que es dubta o es desconfia del que s'ha dit. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i la segona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Ehem…, sempre et poses el jersei al revés?
Equivalent en francès: Hé | Hem | Hum.
Onomatopeia del soroll d'escurar-se la gola. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i la segona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Tota l'estona vas fent «ehem, ehem…» Què passa, que estàs nerviós o és que estàs refredat?
Equivalent en anglès: Ahem | Hem.
Expressió que es fa servir per mostrar indecisió o vergonya. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i als egona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Ehem… —va fer, tot vergonyós, quan se li va adreçar aquella noia que li tenia el cor robat.
Equivalent en anglès: Aw-shucks | Shucks.
Expressió que es fa servir per mostrar indecisió o vergonya. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i als egona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Ehem… —va fer, tot vergonyós, quan se li va adreçar aquella noia que li tenia el cor robat.
Equivalent en castellà: Ejem | Jem.
Onomatopeia del soroll d'escurar-se la gola. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i la segona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Tota l'estona vas fent «ehem, ehem…» Què passa, que estàs nerviós o és que estàs refredat?
Equivalent en castellà: Ejem | Jem.
Expressió que es fa servir per mostrar indecisió o vergonya. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i als egona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Ehem… —va fer, tot vergonyós, quan se li va adreçar aquella noia que li tenia el cor robat.
Equivalent en francès: Euh | Hum.
Onomatopeia del soroll d'escurar-se la gola. Nota: La primera vocal es pronuncia neutra i la segona, oberta; la hac és aspirada, [ahÉm].
—Tota l'estona vas fent «ehem, ehem…» Què passa, que estàs nerviós o és que estàs refredat?
Equivalent en francès: Hem | Heu | Heum | Hum.
Interj. So amb què s'imita una tos suau o el soroll que es fa en escurar-se la gola, i s'usa principalment per cridar l'atenció d'algú o fer-lo adonar d'alguna cosa, dissimuladament. D'origen onomatopeic.
A vegades, quan acabaven de dir això, se sentia una tos molt sospitosa, com a comentari. Era N'Egalité: / —Ehem… ehem! (Miquel dels Sants Oliver, «L'hostal de la Bolla», 1903).