Ant. «Ea», interj. que s'usa per a exhortar a fer una cosa.
Diré a mi mateix e a los altres hòmens… que con volran peccar que fassam comparació ea qual val més enfre la vostra bonea e les coses en les quals volem usar de peccat, Llull Cont. 27, 14 | Dix-nos: Ea, senyor, què'm volets?, Jaume I, Cròn. 136.
Equivalent en castellà: Ea.
Expressió usada per encoratjar, o per incitar al moviment o a continuar una acció.
—Eia, que salpin les naus! —va manar el rei.
Equivalent en anglès: Heigh-ho | Hey ho | Hi ho.
Expressió usada per encoratjar, o per incitar al moviment o a continuar una acció.
—Eia, que salpin les naus! —va manar el rei.
Equivalent en castellà: Alá | Ale | Ea | Hala | Hale | Sus.
Expressió usada per encoratjar, o per incitar al moviment o a continuar una acció.
—Eia, que salpin les naus! —va manar el rei.
Equivalent en francès: Hop | Houp.
Interj. Expressió usada per incitar al moviment o a continuar una acció. De creació expressiva.
—Eia, vols ser meva? Vols casar-te amb mi (Jacint Verdaguer, «La prometença», «Jovenívoles (1863-65)», 1924.