Paremiologia catalana comparada digital

El dol no treu ànimes

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1947.

Es dol no treu ànimes

4 fonts, 1947.
Inutilitat del dol davant del transcendent.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 91. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 36. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
La importància de guardar el dol és relativa, perquè no afecta el difunt.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 64. Institut d'Estudis Eivissencs.

El dol no treu ànimes

3 fonts, 1958.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Mort», p. 82. Edicions Tres i Quatre.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Purgatorio», p. 126. Museu de Mallorca.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Mort», p. 74. Revue Catalane.