Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
El mestral en el cel no deixa arrel
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.
El mestral en el cel no deixa arrel
3 fonts, 1951.
El mestral en el cel / no deixa arrel
1 font, 1952.
Molt sovint el vent nordoest s'ha associat a l'anticicló ibèric d'hivern, i aleshores pot persistir bastants dies i fa que el cel s'aclareixi. Per això el poble a Mallorca, a Eivissa, i a la Marina valenciana, diu que com el mestral bufa tan fort, s'enduu tots els núvols.
Font: Am. Temps 42.