El pecat d'Adam tots el pagam

Lloc: Menorca.

El fràsic antroponímic del DCVB també presenta UFs que han lexicalitzat antropònims pertanyents a diverses figures bíbliques, les quals s'han fet proverbials a partir d'algun tret destacable del seu caràcter ó d'alguna circumstància important de la seua vida. Aquestes figures, provinents tant de l'Antic Testament com del Nou Testament, han esdevingut símbols o arquetipus de determinades formes de ser o de comportar-se a partir dels trets o del fet pels quals són conegudes…

Font: DCVB.

Els noms Adam i Matusalem prenen un valor arquetípic (representen el primer pecador i la longevitat, respectivament).

Es diu referint-se a un cas en què algú paga culpes d'altri.

Lloc: Empordà.

Es diu per a referir-se a una situació en la qual una persona determinada carrega amb les culpes d'una altra persona, siga quin siga el parentesc familiar o el tipus de relació entre les persones al·ludides. Implica un to de resignació i d'acceptació d'unes culpes de les quals hom no té cap responsabilitat directa.

Sinònim: Fer dur el misteri d'en Clotes.

'Tots els deliris dels reis, els paguen els aqueus (els grecs)' La baralla d'Aquil·les i els atrides, Agamèmnon i Menelau, causà una gran mortaldat a l'exèrcit dels grecs. El poble sempre pateix les conseqüències de les baralles o els crims dels governants. De: Horaci.

Equivalent en llatí: Quidquid deliram reges, plectuntur Achivi.

Font: Ep. 1.2.14.