Paremiologia catalana comparada digital

El que ve de rifa se'n va de rafa

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Diner que ve de la rifa se'n va de rafa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.

Diner que ve de la rifa, se'n va de rafa

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 58. Estampa Gràfiques Calmell.

Lo que ve de rifa / se'n va de rafa

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rifa», p. 193. Edicions Polígrafa.

Lo que ve de rifa se'n va de rafa

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.