Paremiologia catalana comparada digital

El qui no deu, no està en Déu

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Es diu perquè els deutes són cosa molt general.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deure Refr. i)». Editorial Moll.
Els deutes són sovint molt generals.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10.1. Deutes. Refranys», p. 456. Editorial Moll.
Tant generalitzats estan els deutes…
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 171. Societat Castellonenca de Cultura.