Paremiologia catalana comparada digital

El qui té el nas gros té seny per dos

5 recurrències. Primera citació: 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1177. Editorial Selecta-Catalonia.
Sortosament, la saviesa popular és més benigna amb les dones i homes dels nassos.
Bellapart, Tina (2009): La seducció de la saviesa «Escrit de perfil». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el nas». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 216. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 204. Universitat Miguel Hernández.