Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1122. Editorial Selecta-Catalonia.
El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar, el diable els ho degué ensenyar
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.
El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar, el diable els ho degué ensenyar
4 fonts, 1951.
Aquest refrany recollit a Refranys, VIII, 1005, p362, no es diu a casa. Però a propòsit d'ell, el pare em va contar el següent: Al carrer de Manlleu, prop de Santa Clara, hi havia un sabater, que li deien en Xa. La canalla, quan passaven per davant del seu establiment li deien: «Xa, canteu!»I ell responia: «Mequaquam!», i deia: «Sabeu què vol dir? Vol dir que no en tinc ganes (esplicat amb més detall a l'original).
Lloc: Vic (Osona).